Història

El 7 de maig de 1981, el Boletín Oficial del Estado, va publicar la Llei orgànica 3/1981, de 6 d'abril, del Defensor del Pueblo. Les Corts van elegir el primer Defensor del Pueblo el 28 de desembre de 1982.

Actualment el càrrec l'ocupa Ángel Gabilondo Pujol que en va prendre possessió el 18 de novembre de 2021, després de la seva publicació al BOE.

L'1 de desembre de 2021, es publica al BOE el nomenament de Teresa Jiménez Becerril com a adjunta primera i de Patricia Bárcena García com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

En el passat han ocupat el càrrec les personalitats següents:

Soledad Becerril Bustamante

El 21 de juliol del 2012 es publica al BOE el nomenament de Soledad Becerril Bustamante com a Defensora del Pueblo. Dos dies després, el 23 de juliol, pren possessió.

El 26 de juliol del 2012 es publica al BOE el nomenament de Francisco Miguel Fernández Marugán com a adjunt primer i de Concepció Ferrer i Casals com a adjunta segona de la Defensora del Pueblo.

El 19 de juliol de 2017 va finalitzar el mandat de Soledad Becerril Bustamante. L’adjunt primer, Francisco Miguel Fernández Marugán ocupa el càrrec de Defensor del Pueblo en funcions fins que sigui nomenat un nou Defensor del Pueblo.

Història

És la primera dona elegida Defensora del Pueblo, en ser aprovat el nomenament pels plens del Congrés i del Senat els dies 17 i 18 de juliol del 2012. Va prendre possessió del càrrec el dia 23 del mateix mes.

En la seva dilatada trajectòria política destaca el fet d’haver estat la primera ministra espanyola de la democràcia, després d’assumir la cartera de Cultura el 1981. Durant sis legislatures ha estat diputada de les Corts espanyoles, en una de les quals com a vicepresidenta del Congrés, i senadora en una altra legislatura.

També va ser regidora de l’Ajuntament de Sevilla i el 1995 en va ser elegida alcaldessa, càrrec que va ocupar fins al 1999.

Soledad Becerril va néixer a Madrid el 16 d’agost del 1944. És llicenciada en filosofia i lletres, branca de filologia anglesa, per la Universitat Complutense de Madrid.

El 1974 va participar amb destacats intel·lectuals andalusos en la fundació, a Sevilla, de la revista d’informació general per a Andalusia ‘La Ilustración Regional’. Va formar part de la Comissió Redactora de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia.

Soledad Becerril ha rebut la Gran Creu de Carles III, la Medalla d’Andalusia i la Medalla de la Ciutat de Sevilla, entre altres reconeixements.

Enrique Múgica Herzog

El 30 de juny del 2005 Enrique Múgica Herzog és reelegit com a Defensor del Pueblo.

El 6 de juliol del 2005 són reelegits María Luisa Cava de Llano y Carrión com a adjunta primera y Manuel Aguilar Belda com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

L’1 de juliol del 2010 va finalitzar el mandat d’Enrique Múgica Herzog. L’adjunta primera, María Luisa Cava de Llano, va ocupar el càrrec de Defensora del Pueblo en funcions fins que Soledad Becerril va ser nomenada Defensora del Pueblo el 21 de juliol del 2012.

Enrique Múgica Herzog

El 15 de juny del 2000 es publica el nomenament d’Enrique Múgica Herzog com a Defensor del Pueblo. El 23 de juny del 2000 es publiquen els nomenaments de María Luisa Cava de Llano y Carrión com a adjunta primera i de Manuel Aguilar Belda com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

Història

Defensor del Pueblo des del dia 15 de juny del 2000, data en què els plens del Congrés i del Senat el van escollir per al càrrec en una primera votació favorable superior a les tres cinquenes parts dels membres de les dues cambres. El 30 de juny del 2005, per primera vegada en la història de la institució, va ser reelegit. Va acabar el segon mandat el 30 de juny del 2010.

Va néixer a Sant Sebastià el 1932 i és advocat.

Va començar l’activitat política el 1953. Va ser l’organitzador principal del Congreso Universitario de Escritores Jóvenes, que tanta influència havia de tenir en els esdeveniments universitaris del febrer del 1956, pels quals va ser detingut i empresonat durant tres mesos. Posteriorment, la seva activitat política antifranquista el va dur de nou a la presó i així fins a quatre vegades, amb un total de dos anys i mig de presó i un confinament.

Ha estat diputat al Congrés per Guipúscoa en totes les legislatures des de la constituent —en la qual va ocupar la Presidència de la Comissió de Defensa i la Vicepresidència de la Comissió Constitucional del Congrés—, i va ser reelegit per darrera vegada en les eleccions generals de l’any 2000, legislatura en la qual va deixar el Parlament en ser designat Defensor del Pueblo.

Havia estat nomenat ministre de Justícia el 1988, càrrec que va ocupar fins al març del 1991. Durant aquell període es van aprovar, entre altres lleis, la de demarcació i planta judicial i la de societats anònimes, i les reformes processals i penals que van donar lloc a la creació dels jutjats penals.

L’11 de juliol del 1997, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97, pel qual va ser nomenat president de la Comissió d’Investigació de les Transaccions d’Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial.

A més de l’activitat política, ha publicat el llibre "Itinerario hacia la libertad" i ha col·laborat sovint en els principals diaris espanyols.

Fernando Álvarez de Miranda y Torres

L’1 de desembre del 1994 es publica el nomenament de Fernando Álvarez de Miranda y Torres com a Defensor del Pueblo.

El 2 de desembre del 1994 es publiquen els nomenaments de Margarita Retuerto Buades com a adjunta primera i d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

El 23 d’octubre del 1996 es publica el nomenament d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt primer i d’Antonio Uribarri Murillo com a adjunt segon, després del cessament de Margarita Retuerto Buades.

Història

Defensor del Pueblo del desembre de 1994 a desembre de 1999.

Va néixer a Santander el 1924. Advocat. Va ser professor de Dret Processal de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid. Autor dels llibres “Al servicio de la democracia” (1979) i “Del contubernio al consenso” (1985). Doctor honoris causa per la Universitat Miguel Hernández d'Elx (1999).

En els anys seixanta va participar activament en el Moviment Europeu (va ser president del Consell Federal Espanyol i vicepresident del Comitè Executiu Internacional). Va ser membre del Consell Privat del Comte de Barcelona (1964). Va sofrir presó i desterrament, durant el franquisme, pel seu compromís polític (el 1962 va assistir al Congrés del Moviment Europeu, conegut per les autoritats de la dictadura com a “Contuberni de Munic”).

Va fundar el Partit Popular Democràtic Cristià el 1976, integrant de la Unió de Centre Democràtic, pel qual va ser diputat per Palència en dues legislatures. El 1977 va ser elegit president del Congrés dels Diputats, durant el mandat en què es va aprovar la Constitució del 1978.

Va ser ambaixador d’Espanya a la República d’El Salvador de 1986 a 1989. El 1990 va ser designat conseller d’Estat electiu. El 1992 va ser nomenat titular del Comitè d’Experts de la Unió Europea per al Programa Plurianual de Drets Humans a l’Amèrica Central. És senador honorari d’Europa.

Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado

El 16 de març del 1988 es publica el nomenament d’Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado com a Defensor del Pueblo.

El 23 de març del 1988 es publicaren els nomenaments de Margarita Retuerto Buades com a adjunta primera i de Soledad Mestre García com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

El 13 de desembre del 1990 es publica el nomenament d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt segon, després del cessament de Soledad Mestre García.

El 16 de març del 1993 finalitzà el mandat d’Álvaro Gil-Robles. L’adjunta primera, Margarita Retuerto, va assumir el càrrec de Defensor del Pueblo en funcions fins que l’1 de desembre del 1994 va ser publicat el nomenament de Fernando Álvarez de Miranda y Torres com a nou Defensor del Pueblo.

Història

Defensor del Pueblo del març de 1988 al març de 1993.

Va néixer a Lisboa el 1944. Doctor en Dret. Professor titular de Dret Administratiu a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser lletrat del Tribunal Constitucional (1980-1983), president del Fòrum per a la Integració Social d'Immigrants (1995-1999) i també president de la Comissió Espanyola d'Ajuda als Refugiats (CEAR) (1998).

La seva vinculació al Defensor del Pueblo és anterior a la implantació d'aquesta institució a Espanya, a la qual va contribuir decisivament treballant en la redacció de la seva proposició de llei. Va exercir el càrrec d'adjunt primer en el primer mandat.

És autor, entre moltes altres publicacions, de “El Defensor del Pueblo (comentarios en torno a una proposición de ley orgánica)” (1979), “El Ombudsman para España” (1981), “El control parlamentario de la Administración” (dues edicions progressivament ampliades: 1976 i 1981), “Los nuevos límites de la tutela judicial efectiva” (1996). És comissari de Drets Humans del Consell d'Europa des de 1999.

Joaquín Ruiz-Giménez Cortés

El 30 de desembre del 1982 es publica el nomenament de Joaquín Ruiz-Giménez Cortés com a Defensor del Pueblo.

El 21 d’abril del 1983 es publiquen els nomenaments d’Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado com a adjunt primer i de Margarita Retuerto Buades com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

Història

Hoyo de Manzanares, 1913 - Madrid, 2009 Defensor del Pueblo del desembre de 1982 al desembre de 1987

Doctor en Dret, catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Complutense de Madrid.

Va ser president de l'Organització Internacional d'Estudiants Pax Romana (1939-1946). Ambaixador al Vaticà (1948-1951) i ministre d'Educació Nacional (1951-1956). Va ser nomenat expert en qüestions socials, jurídiques i polítiques per Joan XXIII i va participar en els treballs de les comissions del Concili Vaticà II. Pablo VI el va nomenar membre del Consilium de Laicis de la Seu Apostòlica (1967-1972). President de la Comissió Nacional Espanyola de Justícia i Pau (1971-1975). President del Comitè Espanyol d'UNICEF (1988-2001).

És autor dels llibres, entre d'altres, “La concepción institucional del Derecho”(1944), “Introducción a la Filosofía Jurídica” (1958), “La Propiedad” (1961), “Del ser de España” (1962) i “El Concilio y los derechos del hombre” (1968). Va ser fundador i president del consell de redacció de la revista “Cuadernos para el Diálogo” (1963-1977).