La dignitat de la persona exigeix el reconeixement i el respecte dels drets fonamentals. Drets que, pel fet de ser inherents a la nostra condició d’éssers humans, són inviolables i, per això, constitueixen el fonament de l’ordre polític que estableix la Constitució de 1978, norma suprema del nostre país.
Els nens i els adolescents són titulars d’aquests mateixos drets i destinataris d’una protecció especial. Així ho reconeix la nostra Constitució i la Convenció de Drets del Nen.
Els poders públics, d’acord amb la Constitució, han d’assegurar la protecció integral dels fills, que són iguals davant de la llei amb independència de la filiació. Els pares han de prestar assistència de tot tipus als seus fills mentre són menors d’edat i en la resta de casos en què ho estableixi la llei. Els nens també gaudeixen de la protecció prevista en els acords internacionals que recullen els seus drets (article 39 Constitució espanyola).
El 1989 va ser adoptada la Convenció de Drets del Nen, que va entrar en vigor l’any 1990. Gràcies a la convenció, els nens ara són subjectes de drets i no només objecte de protecció. La convenció considera que els nens no són mers projectes de futur, sinó persones amb plens drets, valuoses per si mateixes i en cadascuna de les etapes del seu creixement i maduració.
Aquest plantejament suposa una transformació de l’enfocament tradicional que atribueix als nens el paper de receptors passius de les atencions protectores dels adults per reconèixer-los com a protagonistes actius, amb dret a participar en les decisions que afecten la seva vida.
D’aquesta manera, la Convenció obliga el nostre dret i el nostre model de protecció de la infància a modificar el seu enfocament —que es va aconseguint pas a pas— per tal que les decisions adreçades a protegir els nens no s’adoptin “per” i “per a” els nens però “sense comptar” amb els nens.
Els tractats internacionals ratificats per Espanya s’incorporen al nostre dret com a normes internes obligatòries amb rang de llei, per la qual cosa els drets que reconeix la convenció són vinculants i obligatoris i han de ser respectats i complerts per tots, sobretot pels poders públics.
De tots els drets que reconeix la convenció, cal destacar els que el Comitè de Drets del Nen ha proclamat els principis rectors que han d’orientar l’aplicació i la interpretació de la resta de drets. Són el principi de no-discriminació (article 2); el principi de l’interès superior del nen (article 3.1); el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament (article 6), i el respecte a l’opinió del nen en tots els assumptes que l’afectin (article 12).
El Comitè de Drets del Nen és un òrgan creat per la convenció, format per experts independents, que vigila i supervisa que els Estats respectin i garanteixin els drets del nen.
