Després de la subscripció per l’Estat espanyol del Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York el 18 de desembre del 2002, les Corts Generals van decidir, al final del 2009, atribuir la condició de Mecanisme Nacional de Prevenció, per a Espanya, al Defensor del Pueblo, que ha desenvolupat des de l’inici de les seves activitats de defensa i protecció dels drets fonamentals una tasca important en la prevenció de la tortura.

Un cop assumides les noves competències i acabades totes les tasques necessàries per posar en marxa el Mecanisme Nacional de Prevenció, el nou organisme va començar a fer visites a indrets de privació de llibertat el 3 de març de 2010.

El MNP presentarà un informe cada any davant les Corts Generals i davant el Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

ORÍGENS

Les Corts Generals, per Llei orgànica 1/2009, del 3 de novembre, van atribuir al Defensor del Pueblo l’exercici de les competències pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció (MNP) a Espanya.

Un cop assumides aquestes competències i fetes totes les feines que calia per a la posada en marxa del MNP, aquest va començar a fer visites a indrets de privació de llibertat el 3 de març del 2010.

El MNP reflecteix cada any la seva activitat en un informe que presenta davant les Corts Generals i davant el Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

FUNCIONS

Dins de les competències àmplies en la defensa i protecció dels drets fonamentals que exerceix el Defensor del Pueblo, el Mecanisme Nacional de Prevenció té com a missió fonamental vetllar pel compliment del que estableixen els articles 15 i 17 de la Constitució espanyola.

Per a l’exercici d’aquesta funció, el MNP fa visites preventives a centres de privació de llibertat que depenen de les diverses administracions públiques espanyoles. La finalitat d’aquestes inspeccions és verificar que els poders públics espanyols i el personal al seu servei actuen d’acord amb els criteris exigits per la normativa espanyola i internacionalment acceptats per a aquest tipus d’establiments per tal que en aquestes dependències no hi hagi condicions que puguin facilitar maltractaments o pràctiques de tortures.

El MNP pot visitar dependències policials (Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, policies autònomes i policies locals), establiments penitenciaris, dipòsits judicials de detinguts, centres de protecció i de reforma de menors, centres d’internament d’estrangers, centres hospitalaris amb unitats de custodiats, centres de control fronterer amb instaŀlacions policials, vehicles de trasllat policial, mitjans de transport aeri o marítim per a la repatriació d’estrangers, vaixells on estiguin confinats polissons, dependències en les quals hi hagi qualsevol internament involuntari o qualsevol altre indret que pugui reunir les condicions requerides pel protocol facultatiu de la convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

En l’exercici d’aquesta funció preventiva, a més a més, el Defensor del Pueblo podrà reclamar a les autoritats espanyoles, a través d’aquest Mecanisme Nacional de Prevenció, tots els documents i informes que consideri necessaris, i les autoritats hauran de prestar-li tota la coŀlaboració que els requereixi.

ORGANITZACIÓ

Aquesta institució s’ha estructurat dins la del Defensor del Pueblo com una unitat que rep el nom de Mecanisme Nacional de Prevenció i està adscrita a l’adjunta primera, al capdavant de la qual hi ha una assessora responsable.

En la disposició final única que modifica la Llei orgànica 3/1981, del 6 d’abril, a més, es crea un consell assessor com a òrgan de cooperació tècnica i jurídica en l’exercici de les funcions pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció, consell que serà presidit per l’adjunt en qui el Defensor del Pueblo delegui les funcions previstes en aquesta disposició.

El consell estarà integrat pels dos adjunts del Defensor del Pueblo —un dels quals en serà el president— i per un màxim de 10 vocals: un vocal a proposta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, un altre designat a proposta de l’Organització Mèdica Coŀlegial, un tercer a proposta del Consell General de Coŀlegis Oficials de Psicòlegs d’Espanya, fins a dos representants d’institucions amb les quals el Defensor del Pueblo tingui subscrits convenis de coŀlaboració, i finalment cinc vocals que seran designats entre les candidatures que, a títol personal o en representació d’organitzacions o associacions representatives de la societat civil, es presentin al Defensor del Pueblo. A través del consell assessor, aquesta institució pretén establir una via permanent de diàleg i cooperació amb la societat civil i amb especialistes acreditats en les qüestions d’interès per al MNP espanyol, que permeti enriquir les perspectives amb què ha de treballar.

La composició actual del Consell Assessor, presidit pel Defensor del Pueblo, Ángel Gabilondo Pujol, és la següent:

• Teresa Jiménez-Becerril Barrio, adjunta primera del Defensor del Pueblo (membre nat del Consell Assessor).
• Patricia Bárcena García, adjunta segunda del Defensor del Pueblo (membre nat del Consell Assessor).
• Luis F. Nieto Guzmán de Lázaro, advocat en exercici, designat a proposta del Consell General de l'Advocacia Espanyola (el termini del seu mandat: 2025).
• María Castellano Arroyo, catedràtica emèrita de medicina legal i forense, designada a proposta de l'Organització Mèdica Col·legial de Espanya – Consell General de Col·legis Oficials de Metges (termini del seu mandat: 2025).
• Vicenta Esteve Biot, psicòloga clínica i secretària del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana, designada a proposta del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d'Espanya (termini del seu mandat: 2023).
• Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE) en la persona de Maite Parejo Sousa, advocada en exercici i vicepresidenta de l'APDHE (termini del seu mandat: 2025).
• Luis Andrés Cucarella Galiana, catedràtic de dret processal a la Universitat de València (termini del seu mandat: 2025).
• Mª Dolores Galovart Carrera, magistrada i exvicevaledora do Pobo [adjunta al Defensor del Poble de Galícia] (termini del seu mandat: 2023).
• Mª José García-Galán San Miguel, magistrada i exmembre del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa (termini del seu mandat 2023).
• Jesús López Medel Báscones, advocat de l'Estat i exdiputat per Cantàbria i Madrid (termini del seu mandat: 2023).
• José Manuel Sánchez Saudinós, secretari general del Defensor del Pueblo, que actua com a secretari del Consell Assessor.