Després de la subscripció per l’Estat espanyol del Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York el 18 de desembre del 2002, les Corts Generals van decidir, al final del 2009, atribuir la condició de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, per a Espanya, al Defensor del Poble, que ha desenvolupat des de l’inici de les seves activitats de defensa i protecció dels drets fonamentals una tasca important en la prevenció de la tortura.

Un cop assumides les noves competències, i acomplertes totes les tasques necessàries per a la posada en marxa del Mecanisme Nacional de Prevenció, el nou organisme va començar a fer visites a indrets de privació de llibertat el 3 de març de 2010.

L’MNP presentarà un informe cada any davant les Corts Generals i davant el Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

ORÍGENS

Les Corts Generals, per Llei orgànica 1/2009, del 3 de novembre, van atribuir al Defensor del Pueblo l’exercici de les competències pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) a Espanya.

Un cop assumides aquestes competències i fetes totes les feines que calia per a la posada en marxa de l’MNP, aquest va començar a fer visites a indrets de privació de llibertat el 3 de març del 2010.

L’MNP reflecteix cada any la seva activitat en un informe que presenta davant les Corts Generals i davant el Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

FUNCIONS

Dins de les àmplies competències en la defensa i protecció dels drets fonamentals que exerceix el Defensor del Poble, el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura té com a missió fonamental vetllar pel compliment del que estableixen els articles 15 i 17 de la Constitució espanyola.

Per a l’exercici d’aquesta funció l’MNP fa visites preventives a centres de privació de llibertat dependents de les diverses administracions públiques espanyoles. La finalitat d’aquestes inspeccions és verificar que els poders públics espanyols i el personal al seu servei actuen d’acord amb els criteris exigits per la normativa espanyola i internacionalment acceptats per a aquest tipus d’establiments, a fi i efecte que no es donin en aquestes dependències les condicions que podrien facilitar maltractaments o pràctiques de tortures.

L’MNP pot visitar dependències policials (Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, policies autònomes i policies locals), establiments penitenciaris, dipòsits judicials de detinguts, centres de protecció i de reforma de menors, centres d’internament d’estrangers, centres hospitalaris amb unitats de custodiats, centres de control fronterer amb instaŀlacions policials, vehicles de trasllat policial, mitjans de transport aeri o marítim per a la repatriació d’estrangers, vaixells on estiguin confinats polissons, dependències en les quals hi hagi qualsevol internament involuntari o qualsevol altre indret que pugui reunir les condicions requerides pel Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

En l’exercici d’aquesta funció preventiva, a més a més, el Defensor del Poble podrà reclamar a les autoritats espanyoles, a través d’aquest Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, tots els documents i informes que consideri necessaris, i les autoritats hauran de prestar-li tota la coŀlaboració que els requereixi.

ORGANITZACIÓ

Aquesta institució s’ha estructurat dins la del Defensor del Poble com una unitat que rep el nom de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura i està adscrita a l’Adjuntia Primera, al capdavant de la qual hi ha una assessora responsable.

En la disposició final única que modifica la Llei orgànica 3/1981, del 6 d’abril, a més, es crea un consell assessor com a òrgan de cooperació tècnica i jurídica en l’exercici de les funcions pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció, consell que serà presidit per l’adjunt en qui el Defensor del Poble delegui les funcions previstes en aquesta disposició.

La determinació de l’estructura, la composició i el funcionament del consell assessor ha requerit una modificació del Reglament d’organització i funcionament del Defensor del Poble, que es va dur a terme en la reunió de les meses conjuntes del Congrés i el Senat celebrada el 25 de gener del 2012. D’acord amb aquesta modificació, el consell estarà integrat pels dos adjunts del Defensor del Poble –un dels quals en serà el president– i per un màxim de 10 vocals: un vocal a proposta del Consell General de l’Advocacia Espanyola, un altre designat a proposta de l’Organització Mèdica Coŀlegial, un tercer a proposta del Consell General de Coŀlegis Oficials de Psicòlegs d’Espanya, fins a dos representants d’institucions amb les quals el Defensor del Poble tingui subscrits convenis de coŀlaboració, i finalment cinc vocals que seran designats entre les candidatures que, a títol personal o en representació d’organitzacions o associacions representatives de la societat civil, es presentin al Defensor del Poble. A través del consell assessor aquesta institució pretén establir una via permanent de diàleg i cooperació amb la societat civil i amb especialistes acreditats en les qüestions d’interès per a l’MNP espanyol, que permeti enriquir les perspectives amb què ha de treballar.