El Defensor del Pueblo és l’alt comissionat de les Corts Generals encarregat de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans mitjançant la supervisió de l’activitat de les administracions públiques.

El Defensor del Pueblo és elegit pel Congrés dels Diputats i el Senat, per una majoria de tres cinquenes parts. El seu mandat dura cinc anys i no rep ordres ni instruccions de cap autoritat. Ha d’acomplir les seves funcions amb independència i imparcialitat, amb autonomia i segons el seu criteri, i té inviolabilitat i immunitat en l’exercici del seu càrrec.

Qualsevol ciutadà pot recórrer al Defensor del Poble i sol•licitar la seva intervenció, que és de franc, perquè investigui qualsevol actuació presumptament irregular de l’Administració pública o dels seus agents. També pot intervenir d’ofici en casos que arribin a coneixement seu, encara que no s’hi hagi presentat cap queixa.

El Defensor del Pueblo dóna compte de la seva gestió a les Corts Generals en un informe anual i pot presentar informes monogràfics sobre assumptes que consideri greus, urgents, o que requereixin una atenció especial.

Després de la ratificació per l’Estat espanyol del Protocol facultatiu de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York el 18 de desembre del 2002, les Corts Generals van atribuir al Defensor del Pueblo les funcions de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) el novembre del 2009.

El Defensor del Pueblo, en la condició de MNP, fa visites preventives a qualsevol centre de privació de llibertat, destinades a detectar problemes que puguin afavorir la impunitat de pràctiques de tortura o maltractaments. Les conclusions d’aquestes visites queden reflectides en l’informe que cada any presenta a les Corts Generals i al Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

El Defensor del Pueblo està auxiliado per dos adjunts, en els quals pot delegar les seves funciones.

Normativa

Una llei orgànica ha de regular la institució del Defensor del Poble, com a alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes per a la defensa dels drets que conté aquest títol, amb aquesta finalitat pot supervisar l’activitat de l’Administració i donar compte de la seva gestió a les Corts Generals. Llegir més
del 6 d’abril, del Defensor del Pueblo, modificada per la Llei orgànica 2/1992, del 5 de març (BOE n. 109, del 7 de maig del 1981, i n. 57, del 6 de març del 1992), i la Llei orgànica 1/2009, del 3 de novembre (BOE n. 266, del 4 de novembre del 2009). Llegir més
aprovat per les meses del Congrés i del Senat, a proposta del Defensor del Pueblo, en la seva reunió conjunta del 6 d’abril del 1983. Modificat per les resolucions de les meses del Congrés dels Diputats i del Senat del 21 d’abril del 1992, del 26 de setembre del 2000 i del 25 de gener del 2012 (BOE n. 99, del 24 d’abril del 1992; n. 261, del 31 d’octubre del 2000; i n. 52, de l’1 de març del 2012). Llegir més
del 6 de novembre, per la qual es regulen les relacions entre la institució del Defensor del Poble i les figures similars en les diverses comunitats autònomes (BOE, n. 271, del 12 de novembre del 1985).
Instrucció de 20 de maig de 2015, del Defensor del Pueblo, per la qual es regulen els fitxers de dades de caràcter personal en la institució del Defensor del Poble (BOE núm. 166, del 13 de juliol de 2015). Correcció 27 octubre 2015 (BOE »núm. 284, de 27 de novembre de 2015)