Drets i deures fonamentals contemplats a la Constitució

El Preàmbul de la Constitució espanyola comença amb les declaracions següents:

El desig de la Nació espanyola d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots els que la integren.

La proclamació de la voluntat de garantir la convivència democràtica i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just; de protegir els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures, tradicions, llengües i institucions; de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar una qualitat de vida digna; i d’establir una societat democràtica avançada.

Espanya està constituïda com un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític (article 1 de la Constitució).

A més dels anteriors, un altre pilar del sistema de drets està en els mandats de l’article 9 de la Constitució:

Subjecció general de tots a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.

Tres mandats especials als poders públics:

• de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives;
• de remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la plenitud de la llibertat i la igualtat;
• de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Un últim pilar es troba en l’article 10, nuclear, ja en el Títol I, Dels drets i deures fonamentals.

De l’estructura d’aquest títol es dedueix que els drets fonamentals es classifiquen en diverses categories:

• CAPÍTOL PRIMER: Dels espanyols i els estrangers (articles 11 a 13)
• CAPÍTOL SEGON: Drets i llibertats
  • Article 14: Igualtat davant la llei
  • Secció 1a: Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (articles 15 a 29)
  • Secció 2a: Dels drets i deures dels ciutadans (articles 30 a 38)
• CAPÍTOL TERCER: Dels principis rectors de la política social i econòmica (articles 39 a 52)
• CAPÍTOL QUART: De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (articles 53 i 54)
• CAPÍTOL CINQUÈ: De la suspensió dels drets i llibertats (article 55): només en situacions excepcionals, per declaració de l’estat d’excepció o de setge (guerra).

Quant a les garanties, primer tenim que l’article 53 distingeix:

• Els drets amb tutela especial: només la igualtat i els reconeguts en la Secció Primera del Capítol Segon, bé davant els tribunals ordinaris per un procediment preferent i sumari, bé eventualment mitjançant recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional; aquesta tutela especial és aplicable també a l’objecció de consciència (article 30). A més, aquests drets només es poden desenvolupar per llei orgànica;
• Tots els drets i llibertats reconeguts en el Capítol Segon: vinculen tots els poders públics; només se’n pot regular l’exercici per llei, que en tot cas ha de respectar-ne el contingut essencial, en un altre cas la llei podrà ser anul·lada pel Tribunal Constitucional;
• Els drets del Capítol Tercer: només poden ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposen les lleis que els desenvolupen.
  Una altra garantia principal, no judicial, és la de l’article 54: el Defensor del Pueblo, regulat per la Llei Orgànica 3/1981, de 6 d’abril.