Els Drets dels xiquets i els adolescents

La dignitat de la persona exigeix el reconeixement i el respecte dels drets fonamentals. Drets que, perquè són inherents a la nostra condició d’éssers humans, són inviolables i, per això, constitueixen el fonament de l’ordre polític que estableix la Constitució de 1978, norma suprema del nostre país.

Els infants i els adolescents són titulars d’aquests drets i destinataris d’una protecció especial. Així ho reconeix la nostra Constitució i la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Els poders públics, d’acord amb la Constitució, han d’assegurar la protecció integral dels fills, que són iguals davant de la llei amb independència de la seua filiació. Els pares han de prestar assistència de tot tipus als seus fills mentre aquests siguen menors d’edat i en la resta de casos en què ho establisca la llei. Els infants també gaudeixen de la protecció prevista en els acords internacionals que recullen els seus drets (article 39 de la Constitució espanyola).

En 1989 es va adoptar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que va entrar en vigor l’any 1990. Gràcies a aquesta, els infants ara són subjectes de drets i no només objecte de protecció. La Convenció considera que els infants no són mers projectes de futur, sinó persones amb plens drets, valuoses per elles mateixes i en cadascuna de les etapes del seu creixement i maduració.

Aquest plantejament comporta una transformació de l’enfocament tradicional que atribueix als infants el paper de receptors passius de les atencions protectores dels adults per reconéixer-los com a protagonistes actius, amb dret de participar en les decisions que afecten la seua vida.

D’aquesta manera, la Convenció obliga el nostre dret i el nostre model de protecció de la infància a modificar-ne l’enfocament –el que a poc a poc es va aconseguint– perquè les decisions adreçades a protegir els infants no s’adopten “pels” i “per als” infants però “sense comptar” amb ells.

Els tractats internacionals ratificats per Espanya s’incorporen al nostre dret com a normes internes obligatòries amb rang de llei, per la qual cosa els drets que reconeix la Convenció són vinculants i obligatoris i han de ser respectats i complerts per tots, especialment pels poders públics.

De tots els drets que reconeix la convenció, cal destacar els que el Comité de Drets de l’Infant ha proclamat els principis rectors que han d’orientar l’aplicació i la interpretació de la resta de drets. Són el principi de no-discriminació (article 2); el principi de l’interés superior de l’infant (article 3.1); el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament (article 6), i el respecte a l’opinió de l’infant en tots els assumptes que l’afecten (article 12).

El Comité dels Drets de l’Infant és un òrgan creat per la Convenció, format per experts independents, que vigila i supervisa que els Estats respecten i garantisquen els drets de l’infant.