El 7 de maig de 1981, el Butlletí Oficial de l’Estat publicà la Llei orgànica 3/1981, de 6 d’abril, del Defensor del Pueblo, data en què es va aprovar a les Corts. Aquestes escolliren el primer Defensor del Pueblo el 28 de desembre de 1982. Des d'aleshores han ocupat el càrrec les personalitats següents.

Soledad Becerril Bustamante

El 21 de juliol de 2012 es publica en el BOE el nomenament de Soledad Becerril Bustamante com a Defensora del Pueblo. Dos dies després, el 23 de juliol, en pren possessió.

El 26 de juliol de 2012 es publica en el BOE el nomenament de Francisco Miguel Fernández Marugán com a adjunt primer i de Concepció Ferrer i Casals com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

El 19 de juliol de 2017 va finalitzar el mandat de Soledad Becerril Bustamante. L'adjunt primer, Francisco Miguel Fernández Marugán, ocupa el càrrec de Defensor del Pueblo en funcions fins que se'n nomene un de nou.

Història
Defensora del Pueblo

És la primera dona elegida Defensora del Pueblo, després que els plens del Congrés i del Senat n'aprovara el nomenament els dies 17 i 18 de juliol de 2012. Va prendre possessió del càrrec el dia 23 del mateix mes.

En la seua dilatada trajectòria política destaca el fet d’haver sigut la primera ministra espanyola de la democràcia, en assumir la cartera de Cultura en 1981. Durant sis legislatures ha sigut diputada de les Corts espanyoles; en una de les quals, vicepresidenta del Congrés, i en una altra, senadora. També va ser regidora de l’Ajuntament de Sevilla i en 1995 en va ser elegida alcaldessa, càrrec que va ocupar fins a 1999.

Soledad Becerril va nàixer a Madrid el 16 d’agost de 1944. És llicenciada en Filosofia i Lletres, branca de Filologia Anglesa, per la Universitat Complutense de Madrid. En 1974 va participar amb destacats intel·lectuals andalusos en la fundació, a Sevilla, de la revista d’informació general per a Andalusia La Ilustración Regional. Formà part de la Comissió Redactora de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia.

Soledad Becerril ha rebut la Gran Creu de Carles III, la Medalla d’Andalusia i la Medalla de la Ciutat de Sevilla, entre altres reconeixements.

Enrique Múgica Herzog

El 30 de juny de 2005, Enrique Múgica Herzog és reelegit Defensor del Pueblo.

El 6 de juliol de 2005 són reelegits María Luisa Cava de Llano y Carrió, com a adjunta primera, i Manuel Aguilar Belda, com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

L’1 de juliol de 2010 acabà el mandat d’Enrique Múgica Herzog. L’adjunta primera, María Luisa Cava de Llano, ocupà el càrrec de Defensora del Pueblo en funcions fins que Soledad Becerril fou nomenada Defensora del Pueblo el 21 de juliol de 2012.

Enrique Múgica Herzog

El 15 de juny de 2000 es publica el nomenament d’Enrique Múgica Herzog com a Defensor del Pueblo.

El 23 de juny de 2000 es publiquen els nomenaments de María Luisa Cava de Llano y Carrió com a adjunta primera i de Manuel Aguilar Belda com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

Història

Defensor del Pueblo des del dia 15 de juny de l'any 2000, data en què els plens del Congrés i del Senat el van escollir per al càrrec en una primera votació favorable superior a les tres cinquenes parts dels membres de les dues cambres. El 30 de juny de 2005, per primera vegada en la història de la institució, va ser reelegit.

Va acabar el segon mandat el 30 de juny de 2010.

Va nàixer a Sant Sebastià en 1932 i és advocat.

Va començar l’activitat política en 1953. Va ser l’organitzador principal del Congreso Universitario de Escritores Jóvenes, que tanta influència havia de tindre en els esdeveniments universitaris de febrer de 1956, pels quals va ser detingut i empresonat durant tres mesos. Posteriorment, la seua activitat política antifranquista el va dur de nou a la presó, i així fins a quatre vegades; en total va passar dos anys i mig a la presó i en confinament.

Ha sigut diputat al Congrés per Guipúscoa en totes les legislatures des de la constituent –en la qual va ocupar la Presidència de la Comissió de Defensa i la Vicepresidència de la Comissió Constitucional del Congrés–, i va ser reelegit per última vegada en les eleccions generals de l’any 2000, legislatura en la qual va deixar el Parlament quan va ser designat amb el càrrec de Defensor del Pueblo.

En 1988 el van nomenar ministre de Justícia, càrrec que va ocupar fins a març de 1991. Durant aquell període es van aprovar, entre altres lleis, la de demarcació i planta judicial i la de societats anònimes, a més de les reformes processals i penals que van donar lloc a la creació dels jutjats penals.

L’11 de juliol de 1997, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97, pel qual va ser nomenat president de la Comissió d’Investigació de les Transaccions d’Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial.

A més de l’activitat política, ha publicat el llibre Itinerario hacia la libertad i ha col·laborat sovint en els principals diaris espanyols.

Fernando Álvarez de Miranda y Torres

L’1 de desembre de 1994 es publica el nomenament de Fernando Álvarez de Miranda y Torres com a Defensor del Pueblo.

El 2 de desembre de 1994 es publiquen els nomenaments de Margarita Retuerto Buades com a adjunta primera i d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt segon del Defensor del Pueblo.

El 23 d’octubre de 1996 es publica el nomenament d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt primer i Antonio Uribarri Murillo com a adjunt segon, després del cessament de Margarita Retuerto Buades.

Història

Defensor del Pueblo de desembre de 1994 a desembre de 1999.

Va nàixer a Santander en 1924. Advocat. Va ser professor de Dret Processal a la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid. Autor dels llibres Al servicio de la democracia (1979) i Del contubernio al consenso (1985). Doctor honoris causa per la Universitat Miguel Hernández d'Elx (1999).

Durant els anys seixanta va participar activament en el Moviment Europeu (va ser president del Consell Federal Espanyol i vicepresident del Comité Executiu Internacional). Va ser membre del Consell Privat del Comte de Barcelona (1964). Va estar a la presó i va patir desterrament durant el franquisme pel seu compromís polític (en 1962 va assistir al Congrés del Moviment Europeu, conegut per les autoritats de la dictadura com Contuberni de Munic).

Va fundar el Partit Popular Democràtic Cristià en 1976, integrant de la Unió de Centre Democràtic, pel qual va ser diputat per Palència en dues legislatures. En 1977 va ser elegit president del Congrés dels Diputats; durant aquest mandat es va aprovar la Constitució de 1978.

Va ser ambaixador d'Espanya a la República del Salvador de 1986 a 1989. En 1990 va ser designat conseller d'Estat electiu. En 1992 va ser nomenat titular del Comité d'Experts de la Unió Europea per al Programa Plurianual de Drets Humans a l'Amèrica Central. És senador honorari d'Europa.

Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado

El 16 de març de 1988 es publica el nomenament d’Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado com a Defensor del Pueblo.

El 23 de març de 1988 es publiquen els nomenaments de Margarita Retuerto Buades com a adjunta primera i de Soledad Mestre García com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

El 13 de desembre de 1990 es publica el nomenament d’Antonio Rovira Viñas com a adjunt segon, després que Soledad Mestre García deixe el càrrec.

El 16 de març de 1993 finalitzà el mandat d’Álvaro Gil-Robles. L’adjunta primera, Margarita Retuerto, assumí el càrrec en funcions fins que l’1 de desembre de 1994 fou publicat el nomenament de Fernando Álvarez de Miranda y Torres com a nou Defensor del Pueblo.

 

Història

Defensor del Pueblo de març de 1988 a març de 1993.

Va nàixer a Lisboa el 1944. Doctor en Dret. Professor titular de Dret Administratiu a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser lletrat del Tribunal Constitucional (1980-1983), president del Fòrum per a la Integració Social d'Immigrants (1995-1999) i de la Comissió Espanyola d'Ajuda als Refugiats (CEAR) (1998).

Està vinculat al Defensor del Pueblo des d'abans que s'implante aquesta institució a Espanya, i hi va contribuir decisivament treballant en la redacció de la proposició de llei d'aquesta. Va exercir el càrrec d'adjunt primer en el primer mandat.

És autor, entre moltes altres publicacions, d'El Defensor del Pueblo (comentarios en torno a una proposición de ley orgánica) (1979), El Ombudsman para España (1981), El control parlamentario de la Administración (dues edicions progressivament ampliades: 1976 i 1981), Los nuevos límites de la tutela judicial efectiva (1996). És comissari de Drets Humans del Consell d'Europa des de 1999.

Joaquín Ruiz-Giménez Cortés

El 30 de desembre de 1982 es publica el nomenament de Joaquín Ruiz-Giménez Cortés com a Defensor del Pueblo.

El 21 d’abril de 1983 es publiquen els nomenaments d’Álvaro Gil-Robles y Gil-Delgado com a adjunt primer i de Margarita Retuerto Buades com a adjunta segona del Defensor del Pueblo.

Història

Hoyo de Manzanares, 1913 - Madrid, 2009 Defensor del Pueblo de desembre de 1982 a desembre de 1987 Doctor en Dret, catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Complutense de Madrid.

Va ser president de l'organització internacional d'estudiants Pax Romana (1939-1946). Ambaixador al Vaticà (1948-1951) i ministre d'Educació nacional (1951-1956). Va ser nomenat expert en qüestions socials, jurídiques i polítiques per Joan XXIII i va participar en els treballs de les comissions del Concili Vaticà II. Pau VI el va nomenar membre del Consilium de Laicis de la Seu Apostòlica (1967-1972). President de la Comissió Nacional Espanyola de Justícia i Pau (1971-1975). President del Comitè Espanyol d'UNICEF (1988-2001).

És autor dels llibres La concepción institucional del Derecho (1944), Introducción a la Filosofía Jurídica (1958), La propiedad (1961), Del ser de España (1962) i El Concilio y los derechos del hombre (1968), entre d'altres. Va ser fundador i president del consell de redacció de la revista Cuadernos para el Diálogo (1963-1977).