El Defensor com a MNP

Arran que l'Estat espanyol subscriguera el Protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York el 18 de desembre de 2002, les Corts Generals decidiren, al final de 2009, atribuir la condició de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura per a Espanya al Defensor del Pueblo, que ha desenvolupat una tasca important en la prevenció de la tortura des del començament de la seua activitat de defensa i protecció dels drets fonamentals.

ORÍGENS

Les Corts Generals, per Llei orgànica 1/2009, del 3 de novembre, atribuïren al Defensor del Pueblo l’exercici de les competències pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) a Espanya.

Un vegada assumides aquestes competències i acabades totes les feines necessàries per a la posada en marxa de l’MNP, aquest començà a visitar indrets de privació de llibertat el 3 de març de 2010.

Cada any, l’MNP reflecteix la seua activitat en un informe que presenta davant les Corts Generals i davant el Subcomité per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

FUNCIONS

Dins de les competències àmplies en la defensa i protecció dels drets fonamentals que exerceix el Defensor del Pueblo, el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura té com a missió fonamental vetlar pel compliment del que s’estableix en els articles 15 i 17 de la Constitució espanyola.

Per a exercir aquesta funció, l’MNP fa visites preventives a centres de privació de llibertat que depenen de les administracions públiques espanyoles. La finalitat d’aquestes inspeccions és verificar que els poders públics espanyols i el personal al seu servei actuen d’acord amb els criteris que exigeix la normativa espanyola i que estan internacionalment acceptats per a aquest tipus d’establiments, perquè no s'hi donen les condicions que hi puguen facilitar els maltractaments o la pràctica de tortures.

L’MNP pot visitar dependències policials (Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, policies autonòmiques i policies locals), establiments penitenciaris, dipòsits de detinguts judicials, centres de protecció i de reforma de menors, centres d’internament d’estrangers, centres hospitalaris amb unitats de custodiats, centres de control fronterer amb instal·lacions policials, vehicles de trasllat policial, mitjans de transport aeri o marítim per a repatriar estrangers, naus amb polissons confinats, dependències on es porte a terme qualsevol internament involuntari, o qualsevol altre lloc que puga reunir les condicions requerides pel protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

En l’exercici d’aquesta funció preventiva, el Defensor del Pueblo, per mitjà d'aquest Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, podrà, a més, obtindre tots els documents i informes que considere necessaris de les autoritats espanyoles i aquestes hauran de prestar tota la col·laboració que se’ls demane.

ORGANITZACIÓ

El Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura s’ha estructurat dins del Defensor del Pueblo com a unitat denominada Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, adscrita a l’adjunta primera, al capdavant de la qual hi ha una assessora responsable.

Així mateix, en la disposició final única que modifica la Llei orgànica 3/1981, de 6 d’abril, es crea un consell assessor com a òrgan de cooperació tècnica i jurídica en l’exercici de les funcions pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció, que estarà presidit per l’adjunt a qui el defensor del poble delegue les funcions previstes en aquesta disposició.

La determinació de l’estructura, la composició i el funcionament del Consell Assessor ha requerit una modificació del Reglament d’organització i funcionament del Defensor del Pueblo, que s’ha dut a terme en la reunió de les meses conjuntes del Congrés i el Senat, el 25 de gener de 2012. D’acord amb això, integraran el Consell els dos adjunts del defensor del poble –un dels quals en serà el president– i un màxim de deu vocals: un vocal a proposta del Consell General de l’Advocacia espanyola, un altre designat a proposta de l’Organització Mèdica Col·legial, un altre a proposta del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d’Espanya, fins a dos representants d’institucions amb què el Defensor del Pueblo tinga subscrits convenis de col·laboració i, finalment, cinc vocals designats d’entre les candidatures que, a títol personal o en representació d’organitzacions o associacions representatives de la societat civil, es presenten al Defensor del Pueblo. Per mitjà del Consell Assessor aquesta institució pretén establir una via permanent de diàleg i cooperació amb la societat civil i amb especialistes acreditats en les qüestions d’interés per a l’MNP espanyol, que permeta enriquir les perspectives amb què ha de treballar.