Arran de la subscripció per part de l’Estat espanyol del Protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York el 18 de desembre de 2002, les Corts Generals decidiren, al final del 2009, atribuir la condició de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura per a Espanya al Defensor del Pueblo, que ha desenvolupat des del començament de la seua activitat de defensa i protecció dels drets fonamentals una important tasca en la prevenció de la tortura.

ORÍGENS

Les Corts Generals, per Llei orgànica 1/2009, del 3 de novembre, atribuïren al Defensor del Pueblo l’exercici de les competències pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) a Espanya.

Un vegada assumides estes competències i acabades totes les feines necessàries per a la posada en marxa de l’MNP, este començà a fer visites a indrets de privació de llibertat el 3 de març del 2010.

L’MNP reflectix cada any la seua activitat en un informe que presenta davant les Corts Generals i davant el Subcomité per a la Prevenció de la Tortura de Nacions Unides, amb seu a Ginebra.

FUNCIONS

Dins de les àmplies competències en la defensa i protecció dels drets fonamentals que exercix el Defensor del Poble, el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura té com a missió fonamental vetlar pel compliment del que s’establix en els articles 15 i 17 de la Constitució espanyola.

Per a exercir esta funció, l’MNP fa visites preventives a centres de privació de llibertat dependents de les administracions públiques espanyoles. La finalitat d’estes inspeccions és verificar que els poders públics espanyols i el personal al seu servici actuen d’acord amb els criteris exigits per la normativa espanyola i internacionalment acceptats per a este tipus d’establiments, a l’efecte que no es donen les condicions que puguen facilitar els maltractaments o la pràctica de tortures en eixes dependències.

L’MNP pot visitar dependències policials (Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia, policies autonòmiques i policies locals), establiments penitenciaris, depòsits de detinguts judicials, centres de protecció i de reforma de menors, centres d’internament d’estrangers, centres hospitalaris amb unitats de custodiats, centres de control fronterer amb instal•lacions policials, vehicles de trasllat policial, mitjans de transport aeri o marítim per a repatriar estrangers, naus amb polissons confinats, dependències on es porte a terme qualsevol internament involuntari, o qualsevol altre lloc que puga reunir les condicions requerides pel Protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

En l’exercici d’esta funció preventiva el Defensor del Poble, a través d’este Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, podrà a més obtindre de les autoritats espanyoles tots els documents i informes que considere necessaris i estes últimes hauran de prestar-li tota la col•laboració que se’ls demane.

ORGANITZACIÓ

El Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura s’ha estructurat dins del Defensor del Poble com a unitat denominada Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, adscrita a l’adjunta primera, al capdavant de la qual hi ha una assessora responsable.

En la disposició final única que modifica la Llei orgànica 3/1981, de 6 d’abril, així mateix, es crea un Consell Assessor com a òrgan de cooperació tècnica i jurídica en l’exercici de les funcions pròpies del Mecanisme Nacional de Prevenció, que serà presidit per l’adjunt a qui el defensor del poble delegue les funcions previstes en esta disposició.

La determinació de l’estructura, composició i funcionament del Consell Assessor ha requerit una modificació del Reglament d’organització i funcionament del Defensor del Poble, que s’ha dut a terme en la reunió de les meses conjuntes del Congrés i el Senat, el 25 de gener de 2012. D’acord amb això, integraran el consell els dos adjunts del defensor del poble –un dels quals en serà el president– i un màxim de deu vocals: un vocal a proposta del Consell General de l’Advocacia espanyola, un altre de designat a proposta de l’Organització Mèdica Col•legial, un altre a proposta del Consell General de Col•legis Oficials de Psicòlegs d’Espanya, fins a dos representants d’institucions amb què el Defensor del Poble tinga subscrits convenis de col•laboració i, finalment, cinc vocals designats d’entre les candidatures que, a títol personal o en representació d’organitzacions o associacions representatives de la societat civil, es presenten al Defensor del Poble. A través del Consell Assessor esta institució pretén establir una via permanent de diàleg i cooperació amb la societat civil i amb especialistes acreditats en les qüestions d’interés per a l’MNP espanyol, que permeta enriquir les perspectives amb què ha de treballar.