Els drets fonamentals

Drets humans són aquells inherents a totes les persones sense discriminació per les seues condicions personals, socials, econòmiques, etc. Així doncs, la Constitució espanyola de 1978 parla que hi ha «drets inviolables que són inherents» a les persones (article 10, un dels preceptes més importants de la Constitució). Els drets humans es basen en la dignitat de la persona que, juntament amb el desenvolupament lliure de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres, forma el fonament de l’ordre polític i de la pau social que s’ha esdevingut a Espanya segons la Constitució.

Entre els fonaments d’aquest ordre polític establert de manera constitucional estan aquests drets de la persona, que són drets inviolables i s’entenen com el mínim indispensable per a reconéixer la dignitat humana. Els drets humans asseguren un àmbit propi d’autonomia i autodecisió, la qual cosa equival al reconeixement d’una esfera pròpia de cada individu, en què no han d’immiscir-se instàncies estranyes a ell i que han de ser respectades pels poders de l’Estat.

Originalment, alguns filòsofs com ara John Locke, Jean-Jacques Rousseau o Thomas Paine van sostindre que hi ha determinats drets de la persona que no depenen del seu reconeixement en contractes o normes jurídiques, sinó que són consubstancials a la mateixa naturalesa humana, i que, per tant, s’atribueixen a tots de manera universal. La inclusió ulterior d’aquests drets de la persona en els textos constitucionals va tenir una conseqüència immediata: la transformació d’uns principis filosòfics en mandats jurídics, és a dir, la conversió dels drets humans en drets fonamentals.

Els drets fonamentals formen un conjunt bàsic, a què han d’ajustar-se sempre les relacions entre persones o entre grups de persones, i entre aquestes i els poders públics. No hi pot haver una vida digna sense drets bàsics, els que els ciutadans considerem inherents a la condició comuna d’éssers humans.

Cal assenyalar que la mateixa noció de drets fonamentals s’usa en un sentit doble: en un sentit ampli, i menys precís tècnicament, es refereix a tots els drets que es recullen en el títol I de la Constitució; en un sentit més estricte, i més precís jurídicament, aquesta denominació es reserva per a alguns drets constitucionals que la norma fonamental considera el nucli central de l’estatus jurídic de l’individu i que estan inclosos en una secció determinada del títol I, que s’anomena «dels drets fonamentals i de les llibertats públiques».

Els drets humans o els drets fonamentals són universals, incompatibles amb la superioritat d’una persona, un poble, un grup o una classe social. El reconeixement d’aquests no depén de factors com la raça, el sexe, la religió, l’opinió, la nacionalitat o qualsevol altra condició, circumstància personal o social. Com a inherents a la persona, són irrevocables, no negociables (no poden «vendre’s») ni renunciables. Legalment, es reconeixen en el títol I de la Constitució, però també en tractats internacionals i en les constitucions dels altres estats.