Drets i deures fonamentals contemplats a la constitució

El preàmbul de la Constitució espanyola s’inicia amb les declaracions següents:

El desig de la Nació espanyola d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren.

La proclamació de la voluntat de garantir la convivència democràtica i de les lleis d’acord amb un ordre econòmic i social just; de protegir els habitants i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les cultures, tradicions, llengües i institucions; de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar una qualitat de vida digna, i d’establir una societat democràtica avançada.

Espanya està constituïda com un Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític (article 1r de la Constitució).

A més dels anteriors, un altre pilar del sistema de drets està en els mandats de l’article 9é de la Constitució:

Subjecció general de tots a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.

Tres mandats especials als poders públics:

de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integren siguen reals i efectives;
de remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la plenitud de la llibertat i la igualtat;
de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
Un últim pilar es troba en el nuclear article 10, ja en el títol I, dels drets i deures fonamentals.

De l’estructura d’aquest títol es dedueix que els drets fonamentals estan classificats en diverses categories:

CAPÍTOL PRIMER – Dels espanyols i els estrangers (articles 11 a 13)

CAPÍTOL SEGON – Drets i llibertats

Article 14 – Igualtat davant de la llei
Secció 1a – Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (articles 15 a 29)
Secció 2a – Dels drets i els deures dels ciutadans (articles 30 a 38)

CAPÍTOL TERCER – Dels principis rectors de la política social i econòmica (articles 39 a 52)

CAPÍTOL QUART – De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (articles 53 i 54)

CAPÍTOL CINQUÉ – De la suspensió dels drets i les llibertats (articles 55): només en situacions excepcionals, per declaració de l’estat d’excepció o de setge (guerra).

Pel que fa a les garanties, primerament tenim que l’article 53 distingeix el següent:

Els drets amb tutela especial: només la igualtat i els reconeguts de la secció primera del capítol segon, bé davant dels tribunals ordinaris per un procediment preferent i sumari, bé eventualment per mitjà d’un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional; aquesta tutela especial també s’aplica a l’objecció de consciència (article 30). A més, aquests drets només es poden desenvolupar per llei orgànica;
Tots els drets i les llibertats reconeguts en el capítol segon: vinculen tots els poders públics; se’n pot regular l’exercici només per llei, que en tot cas ha de respectar-ne el contingut essencial, en un altre cas, el Tribunal Constitucional podrà anul·lar la llei;
Els drets del capítol tercer: només es poden al·legar davant de la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposen les lleis que els desenvolupen.
Una altra garantia principal, no judicial, és la de l’article 54: el Defensor del Pueblo, regulat per la Llei Orgànica 3/1981, de 6 d’abril.