Drets i deures fonamentals contemplats a la constitució

Els drets i deures fonamentals, incloent-hi les llibertats públiques, parteixen del principi d’igualtat davant la llei i comprenen tant drets com límits i prohibicions. Per exemple, el dret a la vida porta aparellada la prohibició de la tortura o de penes o tractes inhumans o degradants; la llibertat d’expressió i d’informació va acompanyada de la prohibició de censura prèvia. A més, hi trobem llibertats individuals, com ara la llibertat de consciència; i llibertats col•lectives, com la llibertat de reunió o d’associació, o la llibertat sindical.

També hi ha deures fonamentals: per exemple, per exercir el dret de reunió en indrets de trànsit públic i per promoure manifestacions cal comunicar-ho abans a l’autoritat; tanmateix, no cal l’autorització prèvia, i tot i que l’autoritat pot prohibir una manifestació, només pot fer-ho si hi ha raons fonamentades d’alteració de l’ordre amb perill per a persones o béns.

En determinats casos un dret fonamental requereix que els poders públics no es limitin a no interferir-hi: al contrari, estan obligats a intervenir-hi. Per exemple, el dret fonamental a l’educació –el fi de la qual és el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics de convivència– comprèn el dret a un ensenyament bàsic gratuït, que també és obligatori, per a tothom. Per tant, els poders públics han de prestar aquesta educació bàsica de franc si les condicions socials ho requereixen, com passa generalment. També hi ha drets fonamentals que tenen el doble caràcter de dret-deure, com el dret-deure al treball.

Hi ha principis que regeixen la política social i econòmica i que estan proclamats com a drets fonamentals, com ara els drets a la protecció de la salut, a l’accés a la cultura, a gaudir d’un medi ambient adequat, a tenir un habitatge digne. Altres tenen la forma de mandats als poders públics, com el de fer una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuït físics, sensorials i psíquics.

Els drets fonamentals ens vinculen a tots, ciutadans i poders públics. Però a més a més corresponen als poders públics tres mandats especials pel que fa a aquest punt: promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixen o en dificulten la plenitud, i facilitar la participació de tothom en la vida política, econòmica, cultural i social.