El Defensor del Pueblo és l’alt comissionat de les Corts Generals encarregat de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans mitjançant la supervisió de l’activitat de les administracions públiques.
El Defensor del Pueblo és escollit pel Congrés dels Diputats i el Senat, per una majoria de tres cinquens. El mandat dura cinc anys i no rep ordres ni instruccions de cap autoritat. Ha d’exercir les seues funcions amb independència i imparcialitat, amb autonomia i segons el seu criteri, i gaudeix d’inviolabilitat i immunitat en l’exercici del seu càrrec.
Qualsevol ciutadà pot acudir al Defensor del Pueblo i sol·licitar la seua intervenció, que és gratuïta, perquè investigue qualsevol actuació presumptament irregular de l’Administració pública o els agents d'aquesta. També hi pot intervindre d’ofici en casos que arriben al seu coneixement encara que no se n’hi haja presentat cap queixa.
El Defensor del Pueblo dona compte de la seua gestió a les Corts Generals en un informe anual i pot presentar informes monogràfics sobre assumptes que considere greus, urgents o que requerisquen una atenció especial.
Després que l’Estat espanyol ratificara el Protocol facultatiu de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, adoptat per l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York, el 18 de desembre de 2002, les Corts Generals atribuïren al Defensor del Pueblo les funcions de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP), en novembre de 2009.
El Defensor del Pueblo, en la seua condició de MNP, fa visites preventives a qualsevol centre de privació de llibertat destinades a detectar problemes que pogueren afavorir la impunitat de les pràctiques de tortura o maltractaments. Les conclusions d’aquestes visites queden reflectides en l’informe que cada any presenta a les Corts Generals i al Subcomité per a la Prevenció de la Tortura de les Nacions Unides, amb seu a Ginebra.
El Defensor del Pueblo té dos auxiliars, en els quals pot delegar les seues funcions.
